Llocs per visitar

La visita al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, dins les antigues instal·lacions de Mina Nieves, ens ofereix la possibilitat de conèixer els afloraments salins de Cardona i el singular patrimoni natural i material que fan d'aquest paratge un lloc únic al món. La geologia, la mineralogia, la botànica i la història tenen en aquest recinte un punt de trobada en el context d'explotació que l'home ha fet d'aquest mineral des del Neolític fins a arribar a l'explotació industrial.

Carretera de la Mina, s/n   08261 CARDONA Barcelona - Telf. 93 869 24 75 -informacio@salcardona.com

Cova formada a partir del fenomen geològic anomenat de carstificació que consisteix en la filtració de les aigües de la pluja carregades amb diòxid de carboni que en contacte amb les roques calcàries dissol el carbonat càlcic i dóna lloc a un relleu característic. La cova es divideix en dues parts: galeria sud (108 m) que va ser ocupada per l'home prehistòric i galeria est (50 m) que recorre, travessa o passa per sobre del curs fluvial, d'aigua freda i cristal·lina (riu intermitent).

És una de les coves d'Europa més rica en fauna del Quaternari, durant la glaciació Würm, amb indicis de la presència humana ja en el Paleolític Mitjà i, principalment, en el Neolític. En el terme municipal de Moià.

S'accedeix per la carretera N-141 C, a uns 6 km. De l'encreuament de Moià en direcció a Vic, a prop del punt quilomètric 32, on hi ha una desviació a mà dreta que els conduirà fins a elles.

Tel: 938 209 134

Cim d'Àligues és un centre únic en el seu gènere en l'estudi, mostra, cria i vol d'aus rapinyaires. És el primer centre especialitzat en aus rapinyaires a l'estat Espanyol. Es dóna a conèixer al públic visitant les característiques i peculiaritats d'aquests magnífics ocells, a través de les visites comentades que s'imparteixen a la zona de les gàbies, i els vols en llibertat que es desenvolupen en un mirador natural.

Cim d'Àligues - Paratge del Pi Solitari s/n - Sant Feliu de Codines 93.866.26.48.

Abadal neix a la terra del Bages, on el Celler Masies d'Avinyó elabora els seus vins amb el benefici d'un hàbitat continental - mediterrani. De paisatge accidental, pluja escassa i ordenat per una mà precisa en terrasses de vinya. Els dies calorosos i les nits fredes configuren un microclima de contrastos molt particular del qual resulten vins amb un caràcter propi: estructurals i intensos.

Tél: 93 8203803 - 93 875 7525

És una joia del romànic català i, antigament, una de les principals abadies canonicals del país. Va ser fundat l'any 1080 i va residir una comunitat de canonges agustinians. El claustre és l'element més atractiu del monestir i destaquen les columnes dobles amb els seus magnífics capitelios. L'església, del segle XII, conserva el mateix estil primitiu simple i auster. S'ha de destacar l'escultura de la Verge, d'alabastre (s. XIV).

Montserrat és un fenomen ric i pluridimensional: un parc natural únic al món, un dels museus més importants del país i el Santuari de la Patrona de Catalunya.

Tél: 93 877 77 01

Fundat al segle X, per l'any 960, pel Comte Sala, va ser consagrat al culte l'any 972. El 1002 al Bages va patir un fort atac dels àrabs, que després de destruir Manresa, van danyar seriosament els edificis de l'abadia de Sant Benet i cremar l'església. Va ser a principis del segle XII que van començar l'obra de construcció de l'església actual i del claustre, que novament va patir un atac dels àrabs cap al 1125, a causa de la qual el monestir va quedar greument devastat.

Durant els segles XIV i XV el Monestir va començar la construcció de noves dependències, no ja al voltant del claustre, com es va fer en temps romànic, sinó a l'entorn del pati d'entrada. La terrible Pesta Negra del 1348, va deixar el Monestir amb tan sols dos monjos. Al segle XVI, l'any 1593, el monestir passa a ser un annex a Montserrat. Un altre fet a destacar és l'incendi que va patir Sant Benet l'any 1633. Aquest incendi va cremar els retaules de l'església, va ennegrir les parets i va consumir bona part de la Biblioteca i altres dependències. La lenta decadència del cenobi no va impedir que l'any 1627 s'acabés el nou casal de l'abat. Amb la supressió de les ordres religioses del primer terç del segle XIX, els monjos abandonen definitivament el monestir, salvant els materials més fàcils de portar-se.

Sant Benet va passar per uns anys l'abandonament fins que l'any 1907 va ser comprat l'edifici per la senyora Elisa Carbó, mare del pintor Ramon Casas, per tal de restaurar-lo i habilitar-lo com residència pròpia. La restauració es va interrompre poc després d'haver-se iniciat. El Monestir va ser declarat Monument Nacional el 3 de juny de 1931.El mes d'agost del 2000 el conjunt del Monestir de Sant Benet de Bages va ser adquirit per Caixa de Manresa, que es fa càrrec de la seva restauració i reobertura a l'ús públic, amb el objectiu central que passi a ser un dels grans centres d'interès turístic i cultural de la comarca del Bages.